Llorenç Soldevila viu en la seva obra

Tal dia com avui fa un any ens va deixar Llorenç Soldevila Balart (Monistrol de Montserrat, 1950-Argentona, 2022), intel·lectual, filòleg, escriptor i un professor que «havia declarat la guerra a la rutina», tal com recorda l’avinyonenc i amic Manuel Llanas. Quan farà tretze mesos del decés, causat per un aneurisma cerebral, arribarà a les llibreries l’onzè i penúltim volum de la gran Geografia Literària que va començar a publicar fa catorze anys. Un volum pòstum que fa perviure en l’obra el llegat humà i professional d’un bagenc i home de lletres que «va fer una feina espectacular», segons afirma l’editor de Pòrtic Josep Lluch.

«Hi parlava tres o quatre cops per setmana, el trobo a faltar», admet Llanas: «no vaig participar en l’elaboració de la Geografia Literària, però el vaig acompanyar en dotzenes d’excursions que realitzava per fer fotos i contactar amb la gent del territori; recordo la que vam dur a terme pel Rosselló i el Conflent i l’estada al poble d’Illa, d’on era Josep Sebastià Pons».

En vida, Soldevila va veure publicats deu dels dotze volums del projecte que inventaria els textos literaris en llengua catalana que parlen de llocs i espais físics. Fins ara, la col·lecció està formada per nou volums que referencien de manera exhaustiva les cites de les obres que situen l’acció a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses, i un desè que, amb el títol Universos literaris, viatja per 85 paisatges descrits per grans figures de les lletres catalanes com Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Josep Pla, Mercè Rodoreda i Montserrat Roig, entre molts altres.

«El Llorenç va deixar el volum d’Andorra pràcticament llest», explica Lluch d’un nou títol que ha d’arribar a les llibreries el 10 de gener, just després de les festes nadalenques. «L’equip de la Universitat de Vic que porta la pàgina web Endrets, la versió digital de la Geografia Literària, només ha hagut d’arrodonir alguns detalls», afegeix l’editor.

En diferent tessitura s’han trobat els companys d’aventures de Soldevila respecte del dotzè i darrer exemplar de la sèrie, que tractarà la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer. Sortirà el 2025 i caldrà treballar-hi una mica més perquè la sobtada mort de l’autor el va deixar avançat però inacabat.

«Sempre li deia que els havíem de fer una mica més prims, però el Llorenç no es volia deixar res», rememora Lluch, conscient que «el resultat final és una cosa molt seriosa» i que «no existia». En aquest sentit, l’editor de Pòrtic i altres segells del Grup 62 apunta que «en alguns llocs hi havia treballs precedents, però en d’altres com algunes zones del País Valencià es va fer una feina bastant meritòria perquè no hi havia res fet».

En l’altre plat de la balança, Josep Lluch hi posa la sensació que «tret dels tres volums de Barcelona, hauríem pogut treure-li més partit», ja que les vendes en alguns casos no van ser les esperades. No obstant això, «la Geografia Literària promociona un turisme de qualitat; ja que ens n’omplim tant la boca, el treball del Llorenç és una eina potent. Jo mateix sovint vaig a Mallorca i m’entretinc a mirar la guia».

Manuel Llanas i Llorenç Soldevila es van conèixer l’any 1970 en coincidir al primer curs de Filosofia i Lletres, quan la facultat de la Universitat Autònoma de Barcelona tenia les aules al monestir de Sant Cugat del Vallès. «El Llorenç va ser un dels fundadors de la societat Art i Esplai a Monistrol i jo m’hi vaig apuntar», recorda Llanas, especialista en la història de l’edició a Catalunya i en personalitats de la Catalunya del segle XX com Gaziel.

«Vam compartir molts projectes», rememora: «i fins i tot vam acabar vivint al Maresme, ell a Argentona i jo a Caldes d’Estrac». Als anys 80, ambdós van treballar plegats a Edicions 62 i van dirigir dues col·leccions de llibres de text per a alumnes de secundària, El garbell i Textual. També van formar part de l’equip que va publicar una història de la literatura catalana en fascicles i van acabar essent professors a la Universitat de Vic. «D’ell vaig aprendre estratègies docents, la manera d’encarar les classes. Li agradava treure els estudiants de l’aula», afegeix, i conclou que «va deixar rastre en molts dels alumnes que va tenir».