Tres morts a la mina de Súria en l’accident més greu en 66 anys

Un geòleg de Sant Joan de Vilatorrada, un d'Alacant i un de Colòmbia van ser víctimes d’un despreniment quan comprovaven la seguretat d’una nova galeria

L'accident de la mina de Súria

L'accident de la mina de Súria / Oscar Bayona / Àlex Guerrero

Arnau Valverde

Arnau Valverde

Tres persones han mort aquest dijous en un accident laboral a la mina de Cabanasses, a Súria, després que els caigués part del sostre de la galeria de la qual estaven analitzant la seguretat. Les víctimes són Oscar Molina, de Sant Joan de Vilatorrada, Victoriano Pineda, d’Alacant i Daniel Álvarez, de Colòmbia. Els dos primers, d’entre 28 i 29 anys d’edat, eren treballadors de l’empresa i el tercer, de 31 anys, era becari de la UPC de Manresa i portava pocs dies treballant a la mina de Súria. El bagenc també era estudiant de la UPC i feia només 6 mesos que treballava a la mina de Súria. Pineda era estudiant de la UB. Es tracta de l’accident més mortal a Cabassanes en 66 anys.

Els fets van tenir lloc entre les 8 i 2/4 de 9 del matí, quan els tres geòlegs estaven avaluant la seguretat d’una nova galeria situada al sector est de la mina. En el torn anterior, la màquina número 30 havia perforat en aquesta direcció estenent les galeries de la mina. A primera hora del matí, com fan cada dia els professionals del departament de geologia de l’empresa, els tres geòlegs havien d’analitzar la seguretat del nou tram perforat per comprovar si era viable treballar-hi per començar a extreure potassa. En aquells moments la màquina estava parada i els miners estaven a l’espera de poder treballar per assegurar la zona i començar-ne a extreure material. Però mentre els geòlegs estaven fent aquesta tasca, part del sostre va col·lapsar i els va caure al damunt un llis (una roca del sostre de la galeria de grans dimensions), que els va atrapar.

La tasca dels geòlegs és recórrer totes les perforacions que es van duent a terme a la mina. Ells són els encarregats de revisar el seu avanç i indicar els moviments que han de fer les màquines per extreure la potassa amb seguretat. De fet, aquesta feina que estaven fent els geòlegs accidentats, que formaven part dels equips de mecànica de roques i de geologia, era una tasca rutinària que es fa cada dia a primera hora del matí, segons va explicar ahir el conseller delegat d'ICL, Patricio Chacana, en una atenció als mitjans acompanyat de directius de l’empresa, imatge poc habitual en els darrers accidents mortals a les mines bagenques. L’accident va tenir lloc en una galeria nova situada a l’est de la mina, a uns 650 metres de profunditat. «No és la zona més profunda de la mina. Nosaltres treballem fins a 1000 metres de profunditat en alguna zona. A priori, en ser menys profund era més segur, però és un tema que ens haurem de preguntar», va apuntar el conseller delegat.

Des d’aquell precís moment es va activar l’alarma a la mina i es va ordenar l’evacuació de les prop de dos-cents persones que hi estaven treballant en aquell moment. Tot i que en un principi el Govern ja va informar de tres persones mortes, ICL i els serveis d’emergència van demanar prudència ja que encara no s’havia arribat fins al lloc dels fets. Els cossos no es van poder recuperar fins les 5 de la tarda. «Ha sigut una operació complexa que ha requerit moltes hores perquè no volíem sumar més tragèdia en el procés de rescat. Per això hem hagut d’assegurar molt bé l’àrea abans d’accedir-hi i això ha requerit moltes hores de preparació», va explicar Chaclana sobre el dispositiu de rescat que ha durat més de 8 hores. Ja al vespre els serveis funeraris es van emportar els cossos de les víctimes de les instal·lacions. 

La mina va aturar la seva activitat en el moment dels fets i, quan ja es temia el pitjor, va fer tornar a casa tots els seus treballadors. De fet, l’activitat minera ha quedat completament aturada i no es reprendrà fins que es celebrin els funerals de les tres víctimes «tal com mana la tradició minera», va dir ahir Chaclana. A més, el conseller delegat va afirmar que es reprendrà l’activitat de forma gradual per poder donar confiança i seguretat els treballadors després del fatídic accident.

Minut de silenci pels dos estudiants de la UPC de Manresa morts a la mina de Súria

Oscar Bayona

L’empresa iniciarà una investigació interna per conèixer les causes de l’accident, tot i que ahir Chaclana va descartar que es tractés d’un moviment de terra. «Aquest fet requereix una revisió i veure què més podem fer per evitar que es repeteixi aquesta situació. Volem entendre què ha passat», va explicar. La investigació de l’empresa se sumarà a la que es farà per via judicial. En tot cas, Chaclana va destacar que quant a seguretat la mina havia passat una revisió feia tres setmanes «sense observacions destacades» i va apuntar que en els darrers anys s’havia incrementat la presència de geòlegs professionals a la plantilla precisament per avaluar la seguretat de les zones i les galeries on havien de començar a treballar els miners. 

Els Bombers van mobilitzar inicialment nou dotacions. Per la seva banda, els Mossos d’Esquadra van activar l’equip de muntanya, la unitat canina i la de subsòl, mentre que el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va enviar a Cabanasses dues unitats terrestres, dos helicòpters medicalitzats i l’equip de psicòlegs per atendre companys i familiars davant de la gravetat de l’accident. Els primers han treballar pel rescat dels cossos, però, van ser els mateixos miners a través de la brigada de rescat de l’empresa. Conjuntament amb el Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, van ser els encarregats d’assegurar l’estructura de la galeria i poder arribar fins els cossos de les víctimes. 

Tres morts 66 anys després

L’accident d’ahir és el primer accident mortal amb tres víctimes a la mina de Súria des del novembre del 1956, fa 66 anys. Llavors van morir tres treballadors de la mina surienca mentre construïen un dels pous de Cabanasses, precisament on va tenir lloc l’accident d’ahir. Una cuba va caure a sobre de tres treballadors que van acabar morint. 

Subscriu-te per seguir llegint