La plataforma de Manresa ja alimenta 2.500 persones de mitjana cada mes

«No es veuen, però hi són». És la frase amb què sor Lucía fa referència a la cua de persones que van a buscar menjar a la plataforma d’aliments de la Fundació del Convent de Santa Clara de Manresa, que dirigeix, i que ara no són tan visibles des de fora. Ja són una mitjana de 2.500 al mes.

Abans del darrer viatge de Caram a Ucraïna, Regió7 la va visitar a la plataforma. Per decisió de l’Ajuntament, els usuaris no reben el menjar al carrer per evitar les llargues cues que s’hi formaven; el repartiment dels lots es fa al pati interior, que el consistori va asfaltar, on es distribueixen en un circuit com si fos la cua d’un aeroport. Un altre canvi és que l’Ajuntament ja no els dona permís per envoltar amb tanques un tros de calçada perquè els cotxes hi aparquin per carregar els lots de menjar, tot i que hi ha qui ho fa igualment. Caram es va fer farts d’avisar-los que si no marxaven la Policia Local els multaria. Valoracions a banda, la carretera de Vic, amb el trànsit que hi ha, no és el millor lloc per aturar-se.

Amb la cançó La Bamba i d’altres d’igual d’animades com a música de fons, la plataforma es converteix els dies del repartiment dels lots de menjar en una cadena de muntatge on tothom té alguna feina per fer. Un engranatge solidari molt ben engreixat.

«He de mantenir una família i no puc, i per això he vingut a la plataforma a ser ajudat»

El setembre de l’any passat, la mitjana mensual de famílies que anaven a la plataforma era de 782, amb 2.098 persones. Actualment, ja hi ha 800 famílies de forma permanent dos cops al mes i, a banda, hi ha 250 famílies més que hi van un cop al mes per recollir un lot d’emergència, però que no són sempre les mateixes. Van variant. Pel que fa a la xifra de persones fixes, són les 2.500 de mitjana. En set mesos han augmentat un 19%.

«Hi ha molta necessitat»

Pilar Rovira, una de les persones que controlen que els usuaris hi arribin derivats pels serveis socials, assegura que «hem pujat moltíssim perquè hi ha molta necessitat. A serveis socials, ara mateix ja donen hores per a mitjans de juny per a la primera visita». Mentrestant, van a recollir un lot d’emergència a la plataforma, que obre els dilluns i dijous, de 2/4 de 4 a 6 de la tarda.

Hi van persones derivades pels serveis socials o per alguna altra entitat social de Manresa. Les que són d’un altre municipi les deriva el Centre de Salut Mental. «Són molt pocs, comptats amb els dits de la mà. Algú de Sallent, de Sant Fruitós», explica sor Lucia.

«No he vingut perquè em regalin res, he vingut per treballar»

Treballadors pobres

Fa notar que «el risc d’exclusió social ha canviat molt. Abans teníem la pobresa cronificada. La gent que era pobre i que sempre ho seria. Després, es parlava molt de les persones que estaven en risc d’exclusió social. Ara, tenim nova gent que està en aquesta situació, que són els treballadors pobres. No és el mileurista sinó el que cobra 1.400 o 1.500 euros. Ha pujat un 40% el preu de la cistella de la compra, la llum... Ja sabem com estan les hipoteques. Una persona que ve aquí derivada pels serveis socials, que treballa i cobra 1.300 o 1.400 euros, té dos o tres fills i ha de pagar un lloguer o una hipoteca, el dia 10 ja no té res per viure. Aquest és el perfil de la classe mitjana de Manresa». No és el majoritari a la plataforma, però sí que caracteritza les famílies que hi han d’anar eventualment. «Són gent que nosaltres coneixem. Famílies de gent que està fent campanya i que alguna ens ha dit: ‘si sabessin que estem venint aquí.». Hi afegeix que «al convent tinc algun dels voluntaris que porta menjar al domicili de gent gran d’aquí, del país, del km zero».

«Sense papers, no tenia cap manera de sustentar la meva economia»

Els demanaven les espelmes

Parla de «persones de classe mitjana que han hagut de punxar la llum, però no hi estan acostumades i ho viuen com una penalitat». Recorda que «a l’hivern em va cridar l’atenció que molta gent ens venia a demanar al convent les restes de les espelmes, però els havíem d’explicar que les d’ara són amb oli i no és el mateix que abans». També hi ha gent d’edat avançada que té un pis de propietat, ha acollit tota la família i l’ha de mantenir i que, per tant, igualment va a buscar ajuda.

Al seu entendre, «estigmatitzar a l’immigrant o als més pobres és l’excusa per no ajudar i per tranquil·litzar la mala consciència». Lamenta, alhora, que s’utilitzi per fer electoralisme. «De tota manera, penso que els que segueixen aquest discurs és la gent més mediocre, que no coneix la realitat».

Quant als Mercedes

A l’altra banda dels qui no fan res i només critiquen o estigmatitzen, posa l’exemple dels voluntaris, entre els quals hi ha molta gent jove. És conscient del comentari que sovinteja segons el qual a la plataforma hi ha gent que va a buscar menjar amb Mercedes. «Hi ha voluntaris de CaixaBank que venen a acompanyar la gent amb el seu cotxe. No és l’usuari sinó el voluntari d’una entitat o d’una assessoria o d’un supermercat que ve a buscar la gent per portar-la a casa seva. Per tant, els cotxes, normalment, no són de la gent i, si són de la gent... Si viuen no sé on i han de portar 50 quilos, 45 o 35, si són dues persones, és complicat». No hi afegeix res més.

«He intentat trobar feina, però em demanen papers i no en tinc»

Insisteix en l’ajuda dels ciutadans. «La gent a Manresa que està compromesa i que treballa per la ciutat és la que ens està ajudant i ens demana què pot fer. Donar menjar cada més a 800 famílies no és fàcil i la xarxa de Manresa ha sigut molt forta, per tant, els que es pensen que això els servirà per atraure vots... No els servirà».

Al local de la plataforma, l’ONG Tijeras Solidaris hi va a tallar el cabell de manera regular. Per altra banda, fa un mes i mig que l’empresa Enrique Tomás hi porta pa i pernil per fer entrepans el dia que hi ha repartiment. El menjar que compra la fundació «és a empreses de proximitat, que també ens donen els excedents. Les furgonetes dels supermercats d’aquí que són punts fixes de recollida estan funcionant. La gent no ha perdut la consciència des del primer dia. Compra i va deixant menjar als supermercats».

L’inici de l’actual plataforma es remunta al 2009. Ja fa 14 anys.