Voluntaris autòctons per equilibrar escoles de Manresa on no n'hi han

Una quarantena de famílies de Manresa s’ha posat d’acord per dur els seus fills a estudiar en centres dels anomenats alta complexitat el curs vinent. Són les escoles o els instituts que tenen un gran nombre d’alumnes vulnerables, sigui per temes socioeconòmics o perquè són originaris de fora i nouvinguts. 

En aquest cas són famílies ordinàries i, per tant, no vulnerables. Han aparcat prejudicis i han posat per davant el projecte educatiu del centre escolar en qüestió abans que la composició socials dels seus alumnes. Afirmen que la societat manresana és diversa, i que també ho ha de ser a l’escola. En base a experiències anteriors neguen que baixi el rendiment educatiu.

El salt a I3 i primer d’ESO

Aquestes famílies han format el que Educació en diu grups singulars. Amb fills que han de fer el salt a Infantil 3 (I3) o bé primer d’ESO, s’han ajuntat i amb l’acompanyament del departament han format aquests grups que els ha permès reservar places als esmentats centres d’alta complexitat. Tenen, doncs, lloc assegurat a l’escola o institut que han triat. És una de les iniciatives per evitar, frenar i amb el temps diluir la segregació escolar barrejant més els alumnes per evitar que hi hagi escoles gueto. 

Educació ha volgut donar una embranzida a la iniciativa que a Manresa ja es va posar en marxa el curs passat amb un grup de sis famílies a l’escola de Sant Ignasi. En aquella ocasió van ser les mateixes famílies les que es van animar unes a les altres. Pràcticament, totes provenien de la llar d’infants l’Espurna, no massa lluny del centre. Ara, però, hi ha hagut un acompanyament més intensiu d’Educació mateix i de l’Ajuntament. 

L’experiència de grups singulars ha tingut especial èxit a Manresa de cara el curs vinent, ha explicat la directora dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya central, Gemma Boix. El pròxim curs 2024-2025 ja s’han format cinc grups singulars formats per 42 famílies. Un a l’escola Sant Ignasi de plaça Catalunya amb 10 alumnes; un al Serra i Hunter de la Balconada amb quatre; i tres a l’institut Lacetània amb un total de 28 estudiants. 

Segons Boix, el projecte «s’ha anat coneixent de mica en mica» i fins i tot s’ha traslladat a secundària per primera vegada. És gràcies, en bona part, a les famílies que ja hi han participat i que han explicat la seva experiència. També hi ha hagut una campanya de comunicació a les llars d’infants de la ciutat en la qual hi han participat unes 400 persones. Segons Boix, és important que hi hagi aquesta tendència «perquè si això es va consolidant anirem revertint la segregació que moltes vegades hi ha en aquests centres d’alta complexitat».

«L’únic català de classe»

Per la seva part el regidor d’Educació de l’Ajuntament, Pol Huguet, ha remarcat que «com a Ajuntament estem mitjanament satisfets del que hem aconseguit. És una feina a 10 o 15 anys vista, però l’hem començat». Amb els grups singulars i amb el nou mapa escolar, entre altres mesures.

Huguet ha destacat que els grups singulars donen un plus de tranquil·litat a les famílies que podien patir per si els seus fills eren «l’únic català de classe l’ovella blanca o l’ovella negre», perquè amb aquesta mesura farà que com a mínim quatre nens de famílies ordinàries entraran de cop en un centre. El regidor ha insistit que si aquesta iniciativa ha funcionat a Manresa és perquè «han passat i s’han fet moltes coses. Si només fas grups singulars i no toques res més, difícilment canviaràs grans coses; si només toques zones escolars, igual; i si no comuniques, tampoc no canvies res. Aquest any a Manresa ho hem fet tot a l’hora». Abans de començar el curs se’n podrien formar més, de grups singulars.