Valldaura continua esperant l’escola nova després de 15 anys en cargoleres

L’escola Valldaura de Manresa fa 15 anys que funciona en cargoleres, l’Ajuntament malda per pagar els 7,5 milions d’euros -Educació li tornarà el 80%- i Manresa es troba en una situació crítica de massificació a les aules. Amb aquest panorama no hauria de ser tan complicat construir l’equipament. Però ho és. 

La gota que ha tornat a fer vessar un got molt i molt ple és que a finals de l’any passat s’havia d’haver signat un conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament de manera que es pogués iniciar el procés de participació amb la comunitat del centre i convocar el concurs públic per a la seva construcció.

No ha estat així i en el darrer ple municipal el grup municipal de Junts va demanar explicacions.

La resposta la va donar el regidor d’Educació, Pol Huguet, que va explicar que els relleus de càrrecs a la conselleria d’Educació de la Generalitat, la impossibilitat d’aprovar uns nous pressupostos, la convocatòria d’eleccions i el fet que, en realitat, no hi hagués consignacions ni dates signades havia afegit complexitat a aquest antic greuge.

Segons el relat del regidor, abans de final d’any no es va signar el conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat, com s’havia anunciat, perquè «hi va haver un canvi de conseller i del director general amb el qual s’havia arribat a un acord verbal. Va arribar el desembre i part de la feina estava per fer».

Segons Huguet, davant d’això «des d’alcaldia, amb una feina ingent, i la regidoria d’Educació es toquen totes les tecles possibles, s’encenen totes les alarmes i engeguem una feinada ingent per repescar i accelerat quelcom que s’havia alentit».

El regidor va explicar que hi va haver una primera visita de la consellera Anna Simó, que havia substituït Josep Gonzàlez-Cambray, a Manresa. «La vam atendre al despatx de l’alcalde i li vam fer un avançament del dossier elaborat amb les necessitats educatives». D’aquesta forma «va conèixer de primera mà per primer cop la situació i va entendre perfectament que cal actuar». 

De conveni a protocol

S’emplacen a una visita el mes de gener al seu despatx «on ens rep amb tots els directors generals del departament d’Educació» implicats. I afegeix que «allà ja ens tenen preparada una proposta de conveni que per primera vegada especifica terminis i que el 2028-2029 ens transferirien els diners proporcionals», ja que l’Ajuntament s’havia ofert a assumir un 20% de la despesa tant de les obres com de la redacció del projecte.

Però, «es tomben els pressupostos, es convoquen eleccions i el conveni que està a dies de ser firmar no es pot signar si no hi ha pressupostos».

Davant d’això «ens alarmen i ens espantem. La notícia de la convocatòria d’eleccions va ser una galleda d’aigua freda. Va ser una molt mala notícia. Vam intentar fer alguna cosa i salvar abans de les eleccions el que fos perquè no ens torni a passar el que ha passat tantes vegades amb aquesta escola: molt bones paraules, molts bons acords, però res escrit».

Segons Huguet, fent un treball a contrarellotge entre totes les parts per buscar alternatives es va trobar una que s’ha fet servir en diverses escoles de Catalunya, que és redactar un protocol d’intencions, una altra eina administrativa que a diferència del conveni -on hi ha una consignació pressupostària i unes dates- és més ambigua, però que fa que «per primera vegada a la història» hi hagi «algun document escrit a i aprovat per la consellera i per l’alcalde que diu que és prioritari per part de les dues administracions construir una escola a Valldaura de dues línies». Axò va ser el passat abril.

Va dir que ja s’ha engegat la preparació del projecte i del procés participatiu «per avançar-nos i perquè així que torni a haver-hi pressupost vigent a la Generalitat, aleshores sí s’aprovi el conveni i, mentrestant, avancem feina per intentar arribar a aquest 2028-2029 amb l’escola feta».