La fortalesa iber dels Vilars

Fa uns dies els Amics de l’Art Romànic del Bages (AARB) van visitar Vilars, una fortalesa inexpugnable situada a quatre quilòmetres d’Arbeca. Els arqueòlegs van fer emergir la fortalesa que amagava, de la primera edat del ferro, el 775 aC. Forma part de tres jaciments arqueològics ibers, amb el Molí de l’Espígol a Tornabous i Els Estinclells de Verdú. La singularitat rau en el sistema defensiu i el control de l’aigua. Els Vilars van ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional el 3 de juliol de 1998. La guia, Dolors Balaguer, assenyala que el jaciment dels Vilars és el més important de la península Ibèrica. Amb el temps, les primitives societats tribals donaran pas a una complexa estructura estatal. Situat a la vall del Corb, al segle VIII aC, es va constatar l’arribada d’una tribu de 80 persones, en un indret no tant pla com ara, on hi havia petites elevacions: turons, tossals i puigs. Van trobar un aragall profund on circulava l’aigua, amb una capa freàtica a vuit metres de profunditat i una vegetació de roures i alzines. No tenien defenses naturals i es van tancar. La fortalesa ocupa tres quartes parts del jaciment. Temps, lloc i defenses expliquen un procés d’iberització llarg, de més de 400 anys (775-300), des de finals de l’edat del bronze al ferro, amb suposats coneixements de les civilitzacions del Mediterrani, afirma la guia.

Les excavacions troben molins de roda i ceràmica grega àtica. Les prospeccions del catedràtic de Prehistòria i arqueòleg Emili Junyent, del 1985 van posar al descobert una pedra granítica. Segons el Conservador del Parc Arqueològic de Tarragona van portar pedra del Mèdol, però alguns historiadors i el geòleg Mata ho desmenteixen: «hi ha moltes calcàries amb gres tant a L’Espluga Calva com a la Floresta.» A la primera fase, hi haurà pedres d’un metre d’amplada a tota la volta i tres metres d’alçada, protegits per contraforts. Per tancar-se tardaran gairebé cent anys. Les cases les van repenjant sobre la muralla perquè el terra és insegur i les han d’assentar bé. En una segona línia defensiva, posen pedres verticals a la muralla per forçar l’enemic a entrar mirant a terra: el camp frisó, que a finals del segle VI aC, és substituït per un fossat ple d’aigua. Al Vilar 0, s’apuntala amb sòcols baixets de pedra, toves i secades al sol. Més amunt Vilars 1, les defenses avançades, cases a terra i noves construccions, com la del fossat protegint l’accés per la porta est. Al Vilars 2, si escarpa el fossat ibèric antic, noves parets i un carrer de circumval·lació; més endavant, pel que fa al barri nord, s’hi estendrà un recinte cultural i la casa del ferrer. Al mig cases petites, pertanyents al Vilars 3, amb murs i escarpes i una rampa fortificada que donava accés a la porta nord. I més amunt, pedres més grosses amb la porta d’accés a les cases de Vilars 4, amb noves estructures, ja que no hi viu tanta gent.

Segons Balaguer a la zona hi ha una forta energia per l’existència d’unes forces tel·lúriques. El científic Mata, obert a les interpretacions de caràcter intel·ligent, va explicar que per sota circula l’energia hidroestàtica de l’aigua. «Les persones sentim el magnetisme, però no l’experimentem» La ciència pura ho nega tot, amb l’argument que no es pot demostrar científicament. Però adverteix: «hi ha moltes coses que s’ha vist que són certes, per tant, no podem negar les evidències.» A vegades, «ens falten fonaments per explicar segons què, però sovint notem forces que es mouen tant a l’interior com al nostre voltant».