“És hora que les administracions ens reconeguin com una professió essencial, amb el prestigi, el suport i el finançament adequats”

AMPANS celebra el seu 60è aniversari, una fita que representa molt més que una xifra rodona: és el reconeixement a una trajectòria compromesa amb les persones, els drets i la inclusió. El que va néixer el 1965 gràcies a l’impuls d’un petit grup de famílies, s’ha convertit en una fundació referent a Catalunya, amb una vocació clara: garantir suports de qualitat a les persones amb discapacitat, trastorns del desenvolupament o en situació de vulnerabilitat. Avui dona suport a més de 3.000 persones i compta amb un equip de més de 1.200 professionals. En parlem amb el seu president, Lluís Sánchez

AMPANS fa 60 anys. Com es viu aquest aniversari des de la institució?

Amb molta emoció, però també amb una gran responsabilitat. Seixanta anys no són només una fita històrica; són una mostra de continuïtat, de compromís i d’impacte social. Aquest aniversari ens connecta amb les arrels, amb aquell grup de famílies que van començar a caminar plegades amb un somni i, alhora, ens interpel·la com a organització del segle XXI: com continuem sent útils? Com garantim la qualitat, la sostenibilitat i la innovació sense perdre mai de vista les persones?

I com ho feu, doncs?

La resposta és clara: amb les persones que fan possible AMPANS cada dia. Cal posar en valor, especialment, el paper del nostre personal. Des de l’equip directiu fins a les persones que vetllen pel benestar quotidià de les persones ateses, totes formen part d’una estructura cohesionada, formada i profundament vocacional. Són l’essència i el gran actiu de la fundació.

Se les anomena “persones acompanyants”, però aquest terme es queda curt. Són molt més: referents, guies, figures de confiança i companys de vida per a moltes de les persones ateses. Ofereixen suport emocional, estabilitat, afecte... i alhora desenvolupen tasques vinculades a la salut i a la cura. I malgrat ser fonamentals per a garantir una atenció digna i de qualitat, no tenen el reconeixement que mereixen. Parlem d’un ofici imprescindible que no pot continuar sent invisible. És hora que les administracions ens reconeguin com una professió essencial, amb el prestigi, el suport i el finançament adequats. Reivindiquem un principi bàsic d’equitat: igual feina, igual sou, però mentre no arriba, estem treballant i fent esforços per equiparar les condicions retributives dels professionals.

Com dèieu, les famílies han estat a l’origen d’AMPANS i continuen sent un pilar del projecte. Com viu aquest paper la Fundació avui?

Les famílies som -i hem estat sempre- una peça fonamental. L’entitat va néixer de la iniciativa de famílies que no es van resignar, que van decidir actuar i construir una alternativa per garantir drets, oportunitats i qualitat de vida als seus fills i filles. Aquest esperit fundacional continua intacte. Seixanta anys després, les famílies no només som usuàries dels serveis, sinó companyes de viatge. La nostra implicació és vital, emocional, i de llarg recorregut. Coneixem profundament les necessitats de les persones que estimem, i aquest coneixement és essencial per construir suports personalitzats i coherents amb cada trajecte de vida. A AMPANS aquest vincle es cuida, es valora i s’articula. Hi ha espais d’escolta, participació i corresponsabilitat, i això ens fa sentir part activa d’un projecte col·lectiu. La confiança que dipositem en els professionals neix del dia a dia, del tracte, de la mirada. Com a pare, puc dir que aquesta confiança s’ha construït amb anys de camí compartit. Però com a president, sé que cal continuar reforçant aquest vincle. El futur de l’atenció social ha de comptar amb les famílies com a agents actius, perquè som una veu imprescindible per garantir una atenció centrada en la persona i en el seu entorn més proper.

Quin balanç en feu d’aquest trajecte?

És un moment per mirar enrere amb gratitud i cap endavant amb responsabilitat. El que va començar amb un grup petit d’alumnes i en una incipient primera escola, s’ha convertit en una organització que acompanya més de 3.500 persones cada any, amb un equip professional extraordinari. El més valuós d’aquest recorregut és la confiança que ens han fet les persones, les famílies i el territori. I també la capacitat de créixer sense perdre l’essència: posar sempre la persona al centre.

Com definiria aquesta essència d’AMPANS?

Treballar amb compromís, respecte i vocació transformadora. Acompanyem les persones al llarg de totes les etapes de la vida, garantint continuïtat assistencial i serveis adaptats a cada realitat. I ho fem amb exigència i amb calidesa, amb una clara vocació d’atenció centrada en la persona. Aquesta essència, que és tan humana com professional, es deu sobretot a les persones que formen part del projecte.

Mirant enrere, quina ha estat la clau per arribar fins aquí?

La força del projecte col·lectiu. AMPANS és fruit del compromís compartit de moltes persones: famílies, professionals, voluntariat, institucions, empreses... La clau ha estat construir una organització amb valors clars, cultura pròpia i vocació de servei. Ens hem sabut adaptar als temps, innovant i creixent, però sempre mantenint la mirada posada en les persones i en els seus drets.

Quin missatge voldria fer arribar a la societat?

Un missatge de profund agraïment. Un agraïment sincer i sentit, començant pels professionals que, amb la seva vocació i compromís, són el veritable motor que dona vida al projecte. Amb la seva feina diària i dedicació, hem pogut acompanyar milers de persones i famílies. A les persones que acompanyem, dir-los que són el centre de tot el que fem. I a les famílies, gràcies per confiar-nos el més valuós de les seves vides. També vull fer un reconeixement al Patronat de la Fundació, pel seu lideratge compromès, la seva visió i la seva tasca desinteressada, que són clau per mantenir la direcció i l’esperit de la nostra missió al llarg del temps. La seva implicació és fonamental per garantir la continuïtat, el rigor i la solidesa del projecte. Aquest 60è aniversari és un moment per celebrar, però sobretot per reafirmar-nos en seguir treballant plegats per construir una societat més inclusiva i justa amb tothom.