L’Ajuntament de Manresa cedeix el sòl per a l’edifici al qual s’oposen famílies i veïns

El ple municipal de l’Ajuntament de Manresa va aprovar la cessió a la cooperativa Sostre Cívic de la finca situada a la Carretera del Pont de Vilomara número 121 per fer habitatge de protecció oficial en règim cooperatiu de lloguer, una operació que ha recollit oposició, que ha cristal·litzat en la creació d’una plataforma contrària, pel lloc on es vol dur a terme, un solar davant l’escola Ítaca, al barri de la Sagrada Família.

El regidor d’Habitatge, Jesús Alonso, va explicar l’adjudicació directa de la cessió gratuïta del contracte de dret de superfície sobre la finca de titularitat municipal a favor de la cooperativa Sostre Cívic.

Va dir que ja s’ha aconseguit una subvenció de 2,5 milions d’euros d’un total d’11,3 milions sense IVA, que costa el projecte.

El regidor d’Habitatge va dir que havia arribat «el moment de la veritat», perquè el termini per presentar-se a la convocatòria finalitza demà, dimecres. I entre la documentació que s’ha d’aportar hi ha l’escriptura pública amb l’acord que adoptava el ple municipal. L’hora amb el notari estava reservada per ahir.

Alonso va explicar que el tema havia entrat al ple com assumpte sobrevingut per la manca de temps, que també havia fet que no s’hagués tractat a la comissió informativa de Territori, perquè l’expedient encara es trobava a la preceptiva informació pública.

Alonso va informar que en el període de 30 dies no s’havia presentat cap al·legació.

El passat dia 10 es va comunicar a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat l’operació, perquè així s’havia de fer abans de l’adjudicació directa. Per tant, els terminis són ajustats, i per això es va tramitar de forma urgent. El regidor d’Habitatge va recordar que el promotor social, segons catalogació de l’Agència Catalana de l’Habitatge, era la cooperativa Sostre Cívic.

L’objectiu és construir un edifici d’una seixantena habitatges de promoció pública assequible per als seus ocupants.

Va recordar que la cessió era per 75 anys i el contracte era de caràcter privat per proveir d’habitatge social en un mercat amb carències en aquest sentit.

La finca de la cessió està contemplada al pla urbanístic de la Sagrada Família amb cinc mil i escaig metres quadrats de sostre edificable, dels quals 4.700 d’ús residencial.  

El regidor d’Habitatge va recordar que aquesta tramitació té tota una història prèvia amb un conveni preliminar seguit «per avenços en la integració i relació amb l’escola Ítaca». 

El president del grup municipal de Junts, Ramon Bacardit, va fer notar que hi havia tramitacions que portaven 10 mesos d’endarreriment i es va demanar si hi havia una supervisió tècnica «excessiva» per part dels serveis municipals. Va defensar la necessitat que l’Ajuntament realitzi política d’habitatge per posar al mercat habitatge accessible.

 El regidor d’Habitatge va recordar que totes les previsions en matèria d’ordenació urbanística que es van iniciar el 2002 «ja preveien la posició, amb molta precisió, d’aquesta edificació mentre que l’escola Ítaca es va edificar l’any 2010. Per tant, no és una solució arquitectònica ni urbanística que aparegui de sobte sinó que ve de l’any 2002».

Rebuig frontal

Famílies de l’escola Ítaca i veïns del sector han fet públic el seu rebuig frontal al projecte i quatre-centes persones donen suport a la plataforma Salvem Espais Verds Sagrada Família per reclamar un altre emplaçament per al projecte.

Asseguren que l’edifici comptarà amb un bloc de set pisos a una distància aproximada de menys de 15 metres d’una escola pública de la ciutat, de les seves aules i de la visió dels infants». Manifesten que no es quedaran amb els braços plegats veient «com destrueixen un entorn que ara és verd». I exhorten dirigents polítics a tenir present que «l’entorn també educa. Rectificar és de savis!».

Recalquen que «no és anar en contra del projecte, és buscar a un nou emplaçament». Fan saber que, al pla parcial en el qual s’inclou el projecte, «que fa més de 10 anys que està signat, de res no li han valgut les desenes de reunions que escola i famílies han fet amb l’Administració per aturar-lo, ni tan sols per baixar un sol pis d’aquesta edificació de set, que comportarà inevitablement la pèrdua de vista i d’un entorn rural-urbà per a l’escola i el barri». 

El govern manté que «dels 390 metres de perímetre de l’edifici de l’escola, 77 tindran els blocs nous davant, és a dir, el 20%, mentre que el 80% restant manté intactes les vistes actuals».

Subscriu-te per seguir llegint