«És vostra, campions!» Així començava la crònica publicada per aquest diari el 5 de juny del 1998. El dia abans, el TDK Manresa havia guanyat la lliga ACB. En el darrer sospir. Tothom es rendia a un equip que va trencar els pronòstics, començant per Sergio Scariolo, l’entrenador del TAU : «Si hi ha un equip que ens agrada que hagi guanyat, no havent-ho pogut fer nosaltres, és el TDK»; i acabant per la qualificació de «dia històric» de l’entrenador del miracle, Luis Casimiro, dutxat per Lázaro i Montañez.
La Farola no va tenir res a envejar a Canaletes i Manresa va mostrar al carrer la bogeria col·lectiva que va despertar el TDK campió. Un esclat de festa que ja havia començat fora del Nou Congost amb Gog i Magog, els Pepsicolen i un castell de focs, i al qual s’afegia aquest diari amb una edició especial nocturna. La celebració continuaria l’endemà amb 20.000 persones al carrer (en una ciutat llavors de 65.000 habitants) i amb una plaça Major desbordada.
El cos tècnic s’havia rapat al matí i a la tarda Paco Vázquez feia de mestre de cerimònies al balcó de l’ajuntament, Chichi Creus dedicava el títols als tres capitans abans de Jordi Singla (Jordi Creus, Josep Pujolràs i Joan Peñarroya) i la gernació de la plaça es recordava irònicament de Julbe, el tècnic del Joventut. De tot això fa 25 anys. Regió7 ha parlat amb 5 protagonistes recorden la gesta: Joan Creus, Jordi Singla, Paco Vázquez, Román Montañez i Valentí Junyent. Recupera les entrevistes:
