La Generalitat farà una investigació paral·lela a la dels Mossos pel cas de les bessones de Sallent

El Departament d’Educació de la Generalitat ha fet aquest dijous marxa enrere i no descarta ara que hi hagi bullying per motius de xenofòbia o transfòbia darrere el cas de les bessones de Sallent que es van tirar del balcó de casa seva dimarts. Ahir, la Generalitat va activar la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV) per abordar el cas. Així doncs, no es descarta ja cap hipòtesi, tot i que com és habitual en aquest tipus de situacions, es treballa amb un escenari multifactorial, amb condicionants socials i familiars.

El centre no havia detectat una problemàtica específica d’assetjament escolar, però havia donat suport psicològic i d’orientació a les alumnes des d’inici de curs en detectar que la família i elles mateixes tenien dificultats que no s’han especificat. La directora general d’Alumnat, Anna Chillida, va explicar ahir que no es descarta cap hipòtesi i per això s’ha decidit activar la USAV, «per poder indagar a fons» en paral·lel a la investigació judicial. En funció del resultat s’activaran uns protocols o uns altres. Chillida va apuntar que en casos de suïcidi, els experts remarquen que sempre són casos «multifactorials» i per això «requereixen dels màxims recursos possibles».  

També ahir, la Síndica de Greuges va obrir una actuació d’ofici per aquest cas. S’adreçarà al Departament d’Educació i a l’Ajuntament de Sallent per demanar informació per saber si l’institut tenia coneixement d’alguna situació de possible assetjament o si s’havia detectat malestar emocional i quines actuacions s’havien emprès. També preguntarà als serveis socials si coneixien la família i en feien un seguiment. 

La família de les menors, de nacionalitat argentina i establerta a Sallent des de fa dos anys, rebia seguiment dels Serveis Socials de l'Ajuntament i les dues nenes, de 12 anys, també rebien atenció psicològica al centre i se'ls feia un seguiment especial per part d’una orientadora pedagògica. Una d'elles, de fet, havia estat derivada als serveis de salut mental per a infants i joves (CESMIJ). Per altra banda, la investigació també pretén determinar quina era la situació de la família. Els Serveis Socials de l’Ajuntament de Sallent feien seguiment de la família des de feia mesos. Segons fonts del consistori s’havien fet visites i se’ls havien ofert recursos per millorar el seu benestar. L'atenció psicològica s’oferia des d’altres administracions. 

La menor que va morir dimarts mateix arran de la caiguda i la seva germana, que es troba en estat greu a l'hospital de Sabadell, van deixar dues cartes manuscrites abans de saltar al buit des del tercer pis del bloc on vivien, com va avançar aquest diari. Al balcó, els Mossos van trobar dues cadires que presumptament haurien utilitzat per saltar.

El contingut de les cartes

Aquest dijous El País ha publicat que, en una de les dues cartes, la bessona que va perdre la vida relata que se sentia incompresa per la seva transsexualitat. Detalla que havia demanat al seu entorn que se l’anomenés Ivan, i no Alana. Per la seva banda, l'altra germana va deixar escrit que actuava en solidaritat amb la seva germana, segons la informació publicada. Els dos redactats també desvincularien els seus pares dels fets i els demanaven no sentir-se culpables. La voluntat de canviar de gènere de la menor podria haver motivat també l'assetjament per motius transfòbics.

Els Mossos d’Esquadra asseguren que serà una investigació «llarga i complexa. Per als policies és necessari trobar proves sòlides per poder vincular el suïcidi d’una d’elles, la que havia expressat el desig de canviar de gènere, amb el bullying per aquest motiu. Sobretot perquè establir aquesta correlació implicarà automàticament responsabilitzar d’una mort menors de la mateixa edat, entre 12 i 13 anys.

No és una vinculació que es pugui fer a la lleugera, subratllen fonts policials, al·ludint al cas de la Kira, l’adolescent de 15 anys que es va suïcidar el maig del 2021. Els pares d’aquesta noia van denunciar que la seva filla patia assetjament escolar i els Mossos van investigar aquesta possibilitat durant un any i mig. Transcorregut aquest temps, els indicis que van aportar al jutjat no van ser suficients i dilluns passat l’Audiència de Barcelona va confirmar l’arxiu d’aquesta causa sense considerar que existís bullying.

La lupa dels investigadors està posada en l’entorn familiar i uns pares que ara requereixen tractament psicològic per afrontar els fets; en l’institut, que ja no descarta que existís assetjament escolar encara que afirma no tenir-ne constància; i sobre l’atenció psicològica que requerien les noies, especialment la que ha perdut la vida. La seva germana continua ingressada a l’hospital en estat greu però en situació estable.