Balcó a 600 euros, amb dret a nevera, a Berga per Patum

La Patum es viu essencialment a peu de carrer. Hi ha, però, una altra manera de viure la festa, més assossegada, sense empentes i amb una visió privilegiada en panoràmica del que està passant. És la festa viscuda des dels balcons i finestres dels carrers del nucli antic de Berga i la plaça Sant Pere els dies de Patum de Lluïment i Patum Completa, com avui.

A la plaça de Sant Pere i l’entorn immediat hi ha 11 finques que sumen unes 90 sortides en forma de balcó o finestra, punts d’observació que aquests dies de Patum es converteixen en talaies de luxe. Entre els veïns de l’epicentre de la Patum hi ha totes les casuístiques possibles, tal com explica la presidenta de l’associació de veïns del Capdamunt de la Vila, Roser Farràs: «Hi ha qui tanca la casa i marxa perquè la festa el sobrepassa; hi ha veïns que no ho porten bé. També hi ha, però, qui converteix la casa en una extensió de la festa i l’obre als coneguts». Entre els veïns se sap que hi ha qui cobra per ocupar els balcons. La tarifa que circula pel bocaorella és d’uns 600 euros per les dues nits de dijous i diumenge, amb dret d’ús sobre la nevera. També hi ha algun propietari que té el pis llogat tot l’any a algun berguedà que no hi és mai excepte la setmana de Patum per convidar-hi familiars, amics i compromisos. Roser Farràs, amb una façana de cinc balcons i tres finestres al carrer que dona a la plaça Sant Pere explica que «abans hi havia hagut problemes amb la gent que entrava a les cases sense gaire cura, se t’asseien a les cadires, s’estiraven als llits i omplien les habitacions; ara tot això ja es mira més».

La Patum crema els primers fuets dels 6.000 que petaran al llarg de cinc dies

Angelina Vilella, de l’associació de veïns del carrer Major, comenta que «mentre dura la passada sempre hi tenim una intendència oberta a casa, pels amics i familiars. Tenim coca i llonganissa i les finestres i balcons ben a punt, ho fem tots els veïns. També tinc begudes i el lavabo obert per si els amics o familiars ho necessiten; així com els amics dels meus fills o parents que fa temps que no veus. Està bé, ja hi estem acostumats. Jo, encara que me’n vagi a dormir, els fills s’hi queden i mentre hi ha festa al carrer Major la casa la tenim oberta».

Subscriu-te per seguir llegint