El desdoblament de la C-55 divideix la comarca en dos blocs

Desdoblament sí (tal com es va projectar fa una dècada), desdoblament no (plantejant alternatives a aquell projecte). El debat sobre la C-55, emmarcat en un altre de més ampli sobre l’estat i la millora de les comunicacions al Bages, marca la línia que ha acabat dividint en dos blocs els partits polítics i col·lectius que al llarg de les últimes setmanes han anat fent públics els seus posicionaments sobre la qüestió, revifant la vella reclamació (25 anys) d’una carretera amb prestacions molt millors que l’actual.

De fet, tots ells conflueixen en el punt de partida. Coincideixen que la situació de les comunicacions viàries del Bages és insuficient, que han quedat en alguns casos obsoletes, que són un llast per a la connectivitat, sobretot, amb l’àrea metropolitana i, en conseqüència, per al desenvolupament econòmic del territori, i que cal reivindicar-hi una forta inversió que permeti fer un salt qualitatiu.

La divergència està en el com i, sobretot, quan es toca la C-55. És aquesta la via la que separa els plantejaments en dues direccions, malgrat que tots coincideixen també que cal millorar-la. La frontera d’un costat o l’altre la marca la reivindicació o el rebuig del projecte executiu que es va redactar entre el 2011 i el 2015.

Un recordatori, per situar-nos. Aquella proposta que es va deixar a punt per a la seva execució plantejava, resumint, crear una autovia des de Manresa fins a l’enllaç amb la C-58 (carretera de Terrassa) desdoblant els dos extrems del traçat actual (des de la baixada de la Balconada fins passat Els Comtals, i des de l’entrada sud de Castellgalí fins al final), mentre que per al tram central es proposava un recorregut completament nou, que esquivava el nucli de Castellgalí passant per l’altre costat del riu.

Aquest és un projecte que, al llarg de la seva trajectòria, ha reclamat de manera clara i reiterada la que fins ara ha estat l'entitat més activa i batalladora: la Plataforma No Més Morts a la C-55. Una entitat molt crítica amb les mesures empreses per les successives conselleries responsables d'aquestes infraestructures i que, sobretot, ha denunciat que aquells projectes executius fets i pagats hagin quedat fins ara en un calaix.

Junts dispara primer

La cadena de posicionaments i pronunciaments que s’ha propiciat al voltant d’aquesta qüestió durant les últimes setmanes la va posar en marxa el grup de Junts per Catalunya a les comarques centrals, quan a final de gener va fer pública una aposta de màxims, amb un manifest (que s’ha traduït en mocions presentades a plens municipals) en què, com a punta de llança, reclamava la recuperació i execució d’aquell projecte de reconversió de la C-55 en autovia. De fet, va molt més enllà i reivindica no aturar-ho a Castellbell, sinó projectar de fer-ho des de Callús i d’acabar arribant fins a Abrera. I, en un llistat llarg de demandes, hi sobresortia també la de rescatar l’autopista, de manera que aquesta també s’integrés a la xarxa com una via lliure de peatge.

Moció a mig camí

A partir d’aquesta bandera hissada pels juntaires, es van succeir les proclames que arrencaven des d’un punt molt similar (necessitat general de millorar les comunicacions de la comarca), que tenien una bona part de punts en comú però que, com es deia, tenien també un eix diferencial. Més pròxims als de Junts es va situar Impulsem (formació que comparteix govern amb ERC a Manresa), que inicialment també reivindicava de manera molt explícita el projecte de desdoblament, tot i que finalment, i per tal que prosperés, va portar al ple municipal de la capital del Bages una moció (que va rebre el suport d’ERC, Junts, PSC i el Front Nacional) més tèbia, que el que demanava és que l’Ajuntament de Manresa, conjuntament amb el Consell Comarcal del Bages, el Consorci Viari del Bages, el Consell d’Alcaldesses i Alcaldes "lideri la reivindicació d’accions que són necessàries per instar al Govern que actuï de manera decidida per millorar la carretera C-55 seguint el criteri del 2+2 final en el seu tram més crític (entre Manresa i Castellbell i el Vilar)".

La moció instava la Generalitat a què executi les actuacions de millora de la C-55 i la variant de Castellgalí sense que aquestes millores comprometin un futur desdoblament (2+2) de tot el tram entre Manresa i Castellbell i el Vilar.

Un nou col·lectiu prodesdoblament

Més clarament encara en aquesta línia pro autovia (reclamant desenterrar el projecte de fa deu anys), es va pronunciar, poc després, un col·lectiu naixent, l’Associació Xarxa7, formada per ciutadans de la comarca que han exercit com a professionals en diferents àmbits, la majoria dels quals amb càrrecs de responsabilitat en empreses i organitzacions col·legials. «Desdoblar la C-55 és una condició imprescindible per al progrés de la Catalunya central». És el pronunciament central que van fer en la seva presentació oficial. Sostenen que l’autopista i la C-55 són dues vies «complementàries, però no substitutives». I que els projectes que planteja i està tirant endavant ara mateix la Generalitat per crear un 2+1 integral entre Sant Vicenç i Manresa, és a dir, un doble carril continu només per a un costat en aquest tram, són «del tot insuficients», motiu pel qual entenen que el més raonable és rescatar projecte històric per desdoblar la C-55.

En canvi, Esquerra Republicana de Catalunya al Bages es va alinear per complet amb el Govern de la Generalitat -del seu mateix color polític- defensant aquesta doble aposta simultània per ampliar l’actual C-55 sense convertir-la completament en autovia (però sense tancar-ne del tot la porta) i anar incidint en mesures que facin l’autopista més accessible (des del punt de vista econòmic) i, per tant, més atractiva. En el comunicat que van fer públic en plena onada de pronunciaments, els republicans no explicitaven en cap moment un no taxatiu al desdoblament, però s’entenia perfectament que no són partidaris del projecte redactat fa una dècada.

Els Comuns i Meandre són taxatius

Els que sí que es van alinear per complet en aquest costat de la línia i pronunciant-se molt clarament en contra d’aquell projecte d’autovia van ser un partit (Els Comuns del Bages) i una entitat ecologista (Meandre). En sengles comunicats van posar de manifest el seu «rebuig absolut» a aquella proposta, i una aposta combinada pels projectes d’ampliació parcials previstos de la C-55, l’alliberament de l’autopista i la potenciació de la xarxa de transport públic.

Meandre va ser especialment taxatiu en contra de la proposta de desdoblar la C-55 redactat entre el 2011 i el 2015 «per la destrossa mediambiental que implicaria a la vall del Llobregat, i pel fet que hi ha alternatives per a la millora de la mobilitat sense augmentar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle». La qualificava de «proposta cara, inútil i allunyada del sentit comú en l’estat d’emergència climàtica en què ja estem immersos».

Per la seva part, Els Comuns també deixaven clar que rebutjaven «rotundament» el desdoblament de la C-55 fins a Abrera i argumenten que en la xarxa viària «la màxima prioritat» ha de ser l’alliberament del peatge de l’autopista Terrassa-Manresa (C-16), considerant que així es contribuirà a reduir el trànsit de la C-55. Assenyalen que la proposta que hi ha ara mateix més avançada (se n’estan redactant estudis i projectes, i una primera part s’ha d’executar enguany), com és la d’estendre el model 2+1 (un segon carril en un sentit, en aquest cas cap al nord) entre Castellbell i Manresa «pot ser una opció suficient si, un cop alliberat el peatge de la C-16, la carretera és capaç d’absorbir el trànsit intracomarcal de manera òptima i segura».

Finalment, pel que fa als pronunciaments públics, el Consorci Viari de la Catalunya Central va optar per una certa equidistància amb tirada cap al segon bloc. En un comunicat molt sintètic, un dels punts principals és que es requeria a la conselleria que actualitzi i publiqui els aforaments i nombre d’usuaris tant de la C-55 com de l’autopista C-16. I un aspecte especialment rellevant. Demanava al mateix departament «aclarir els detalls de la concessió» de l’autopista i «els condicionants per fer efectiu el seu alliberament».

Justament, aquest és el compromís que va adquirir l’actual consellera de Territori, Ester Capella, quan el passat 18 de març va ser al Bages per anunciar la futura gratuïtat de l’autopista en dies laborables per a aquells usuaris que facin un trajecte d’anada i tornada en menys de 24 hores. La concessió a Autema de l’autopista Terrassa-Manresa finalitza el 2036.

Subscriu-te per seguir llegint