Regió7

Regió7

INFORME

Eleccions a Manresa: Mandat atípic més enllà del virus

Ha estat un període de 4 anys singular que va començar amb un inèdit pacte d’alcaldia compartida

Un ple municipal amb mascareta i distància durant l'epidèmia Regio7

El darrer mandat municipal ha estat marcat per la covid arreu, però més enllà del virus que ho va trasbalsar tot a Manresa s’ha desenvolupat amb una corrua de singularitats que l’han fet especialment atípic.

Va començar amb un pacte d’alcaldia compartida després que ERC superés a Junts per només 10 vots de diferència, que els atorgaven a ambdues forces 8 regidors.

L’inèdit acord a Manresa va ser fruit de l’estira i arronsa sorgit d’un plantejament republicà que recordava que una victòria és una victòria sigui per la diferència que sigui, com ha quedat molt clar sempre en el món de l’esport, mentre que els postconvergents consideraven que amb un empat tècnic l’alcaldia havia de ser a mitges.

La fórmula 1 i 3

La negociació va forjar un mandat com no s’havia vist mai a l’Ajuntament de Manresa amb 1 any d’alcaldia per a Valentí Junyent i 3 per a Marc Aloy que no va deixar satisfet ningú, però va fer possible un govern de coalició amb una àmplia majoria que s’ha mantingut fins al final amb pocs escarafalls de cara a la galeria. De portes endins ja era una altra cosa.

Bàsicament perquè l’alcalde Junyent anava de sortida després d’escriure a poc a poc i amb bona lletra un llegat d’endreça econòmica i de gestió que forma part del seu ADN i que va començar a redactar quan va haver de realitzar alguns acomiadaments. Aquest dolor el va contracturar al braç a l’hora de signar xecs amb prestesa capficat com estava a resoldre desoris varis per l’ona expansiva de l’esclat de la bombolla immobiliària.

Pla específic anticovid

I quan li va tocar el torn a l’alcalde Aloy ho va fer amb la mentalitat de completar la marató del mandat en tres anys, ja que no havia pogut disposar dels quatre. Velocitat encara més necessària per treure partit contrarellotge dels anys afectats per la pandèmia i amb 5 milions d’euros desdicats específicament al pla local anticovid. Al seu favor van girar els vents del finançament europeu amb els Next Generation per fer front a la crisi econòmica i social desfermada i també l’onada de fer pinya per sortir de l’atzucac tots junts quan encara estava fresc a la memòria el temps de la distància.

Cap al final s’han generat noves turbulències pel fet que el candidat de Junts, Ramon Bacardit, havia de conjugar la necessitat de marcar perfil propi amb la fidelitat amb la qual l’anterior candidat ha correspost la que ell mateix va rebre dels republicans tant en el primer any de l’actual mandat com en l’anterior. Aquí van començar a grinyolar les relacions per múltiples bandes. El tàndem d’Esquerra i Junts tot indica que arribarà fins al final del mandat, això sí tan desgastat que s’albiren canvis de cara al futur.

Pel que fa a l’oposició, aquest mandat el grup municipal de Ciutadans es va partir amb el pas d’un dels dos regidors, Miguel Cerezo, a no adscrit. Un altre grup d’oposició, el PSC, va fer relleu de davanter centre al mig del partit i Anjo Valentí va entrar al ple municipal en substitució de Felip González per ser el portaveu i foguejar-se com alcaldable. Mentrestant l’alcalde Aloy anava bastint una bateria milionària d’actuacions en múltiples fronts en una ciutat amb desigualtats creixents, tal i com passa en moltes altres ja que és el signe dels temps.

Més de 300 milions d’euros en actuacions previstes

Aquest mandat, l’Ajuntament de Manresa ha anat sumant fronts d’intervenció que ronden els 325 milions d’euros. S’han fet públiques intervencions tan importants com el soterrament d’un tram de la línia fèrria dels Catalans, la conversió de la Fàbrica Nova en un pol de coneixement, la potabilitzadora mancomunada a l’Agulla, la nova seu de la Generalitat, la nova planta de tractament de residus del parc ambiental de Bufalvent, el Museu del Barroc, l’ampliació del Nou Congost, el desenvolupament del polígon industrial del Pont Nou i múltiples actuacions sobre via pública, patrimoni i turisme. 

Els fonts Next Generation de la Unió Europea aconseguits han estat, fins ara, 24.755.000 euros, un finançament que permetrà una inversió global de 47,1 milions. 

Amb aquesta diners s’aportarà finançament per construir habitatge de protecció oficial en règim de lloguer, a projectes de suport social, promoure el transport públic i la mobilitat sostenible, rehabilitar habitatges amb criteris d’eficiència energètica i edificis com l’Anònima i a la torre Lluvià.

Deixalles generades comparades Regió7

Els contenidors tancats de residus no formen part de la campanya electoral

El canvi més significatiu pel que fa al dia a dia dels manresans està totalment absent de la campanya electoral per l’acord entre les forces municipals de no polititzar-lo. Es tracta del fet que en uns mesos quan es baixi la bossa de les escombraries els contenidors de la brossa en general, l’orgànica i els envasos estaran tancats i s’obriran puntualment amb una targeta.

El febrer del 2020 govern i oposició van votar junts la implantació d’un nou model de recollida de residus municipals -porta a porta als negocis i de limitació d’accés de les famílies als contenidors excepte al de vidre i paper.

L’acord especificava que el nou servei de recollida serà innovador, incorporarà un sistema d’identificació d’usuari i limitació de les aportacions.

Amb les dades recollides es pretén establir un sistema de pagament perquè els que millor reciclen paguin menys taxa.

La mesura es començarà a aplicar a la tardor de forma progressiva per tal de fer front a una realitat constatable: a la ciutat cada cop es generen més residus.

 Les dades de l’Agència de Residus de Catalunya mostren que a Manresa han augmentat el 23% durant els darrers deu anys.

És un augment molt significatiu que va en la direcció contrària al discurs de creuada per la preservació del medi ambient i contra el canvi climàtic.

Evolució d'usuaris atesos pels serveis socials Regió7

Immersa en una espiral d’augment de necessitats socials any rere any

Les dades d’usuaris dels serveis socials municipals segueixen una línia d’ascens constant que ha fet que una quinzena d’anys s’hagin triplicat a Manresa. Pel que fa concretament al darrer mandat han estat a l’entorn d’un miler més cada any.

Així, si el 2018 es van atendre 14.149 persones, el 2019 va acabar amb15.435; el 2020, amb 16.508 i el 2021, 17.295. Les xifres corresponents al 2022 es faran públiques amb la darrera memòria del servei.

Són magnituds sempre creixents que si es comparen amb les 5.226 persones ateses el 2005 mostren la llargària del salt que s’ha produït en un breu període de temps.

Per afrontar la situació es van aplegar les funcions que havien estat separades d’acció i cohesió social en la regidoria d’Acció i Inclusió Social comandada per Mariona Homs Alsina, un pes pesant del govern municipal que ha estat fitxada pel govern de la Generalitat com a directora general de Serveis Socials, que ha assumit sense deixar la tasca municipal.

Homs és la número 2 de la candidatura republicana de Marc Aloy. Amb el seu comandament s’ha arribat a 90.000 hores d’atenció domiciliària, augment de personal i redefinició de funcionament en un context de menor creixement del pressupost dels serveis socials que d’augment de nous usuaris.

Novament, el mandat va estar marcat per la irrupció del coronavirus, que no només va omplir els centres sanitaris sinó també els serveis socials municipals, que van veure com un 65% més de famílies els demanaven ajuda. Eren la cara de la crisi social que ve darrere de la sanitària. Si el 2019 la mitjana d’unitats familiars ateses al mes va ser de 480, a començament del 2020 es va disparar fins a les 794 unitats familiars. Les demandes eren sobretot d’aliments i altres necessitats bàsiques.

Compartir l'article

stats