Funeral al Nou Congost

Quin greu, quina llàstima, era tan jove i tan ple de vida. Guerrer i orgullós fins a l’últim dia. Amb les seves coses bones i dolentes, amb els seus alts i baixos. Però altruista com pocs, això sí, ens va regalar dos partits més tot i saber que el final era a prop. Sí, dimarts hi va haver funeral al Nou Congost, un més, és el preu de ser del Baxi Manresa, els equips et duren poc, l’alegria és efímera. Ara bé, per sort -i que duri- són comiats amb poques llàgrimes. No hi ha negre, regna el vermell.

Manresa ha dit adeu a una temporada de les d’emmarcar. No va ser un final bonic, asfixiats pel líder, un Unicaja implacable, i amb un marcador dolorós, però això no pot tapar nou mesos de bon bàsquet. De trempera. Vint victòries, exhibicions a casa dels grans, classificació per a la Copa del Rei i retorn al play-off. Una gesta de molt mèrit amb el pressupost que hi ha. Passen els anys i a la caixa hi continuen havent les 200 pessetes de les que es mofava Julbe (bé, ara algun caleró més, que l’Ajuntament ha obert l’aixeta).

Però la roda no s’atura. Llei de vida; a rei mort, rei nou. I caldrà cordar-se el cinturó i estar preparat: després d’una temporada d’èxit en sol venir una de costeruda. Toca treure pic i pala, refer els fonaments i alçar de nou les bastides. Començant pel cap d’obres. Les paraules de la roda de premsa postpartit de Pedro Martínez van sonar a comiat. És la telenovel·la de sempre: té contracte i està bé a Manresa, però si arriba una bona oferta l’agafarà. Les seves declaracions de l’abril conduïen cap a la continuïtat, les de dimarts, a l’adeu. Els equips grans tenen ulls a la cara: el què Martínez ha fet a Manresa les darreres temporades -especialment la salvació del curs passat- és per treure’s el barret. Molts jugadors han passat pel Nou Congost, i pocs no li han comprat el seu plantejament atrevit i vistós.

 Quan encara dura la vetlla de l’equip 2023-2024, l’únic que sembla clar és la continuïtat de Pérez i les ganes d'Oriola de quedar-se. I Jou, té contracte. A partir d’aquí, tot obert, tot per construir, en mans d’un director esportiu, Xevi Pujol, també amb vincle fins al 2025. L’any passat va sorprendre amb les renovacions de Robinson i Geben. A l’oferta de feina, important, que hi figuri: «Es busca jugador amb molt flow». S’optarà per la continuïtat de Williams, amb un segon any opcional? Garcia, Vaulet i Steinbergs seguiran donant guerra al Congost? És hora dels rumors i de les taules de fitxatges. Que comenci la festa post mortem.